Els conceptes ortogràfics en l’ensenyament mitjà: alternativa

Resum

Per dos raons, l’ortografia és diferent de les altres parts de la normativa lingüística: és una representació de la fonètica, de manera que no aporta res; però resulta que moltes ortografies contenen irregularitats absents en la fonètica, contrast a primera vista extraordinari (§2.1). Per a entendre una tal realitat, en primer lloc cal explicitar les propietats d’una ortografia regular, les quals permeten deduir com cal ense­nyar-la (§2.2). La definició de les ortografies regulars permet estudiar les irregularitats de les ortografies romàniques, que són analitzades qualitativament (§3.1) i quantitativament (§3.2); destaquen les irregu­laritats que formen estructures (§3.1.1). Després de proposar quin és l’origen social de les irregularitats (§3.1.2, 15), el treball separa les irregularitats previsibles, i aquelles altres que caldria evitar per la raó que només tenen efectes negatius (signes gràfics inútils i regles incoherents, §3.1.2). Estudiant l’ortografia del castellà, l’article mostra quin és el mecanisme que fa escriure dignament sense dominar les regles d’orto­grafia (§3.2.2). Eixe procés també explica que les ortografies de les llengües dominades socialment són vistes com a difícils (independentment del seu grau de coherència), mentres que no ho serien les ortogra­fies de les llengües no dominades (com adés, independentment del seu grau de coherència §3.2.2). L’anà­lisi d’ortografies irregulars permet deduir com convé ensenyar-les (§4.1). Moltes gramàtiques contenen poques propietats bàsiques positives sobre l’ortografia (§4.2, §4.4, §4.5). Una excepció és la de Sanchis Guarner (1950), les aportacions del qual han passat desapercebudes (§4.3).