Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia

English and Valencian are not so different: a cross-linguistic analysis of English and Valencian for language teachers

Francesc Benages Fons — Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 +0100

En les nostres escoles, quan aprenem anglés, el valencià no té gens de presència. El professorat d’anglés no utilitza el valencià de forma vehicular ni tampoc establix similituds entre les dos llengües, mentres que sí que sol fer-ho amb el castellà, fet que perjudica la llengua pròpia dels valencians tan socialment com pedagògicament. Este article demostra el gran avantatge que tenim de ser bilingües i com el valencià ens fa ser no sols millors parlants i estudiants d’anglés, sinó que també ens pot facilitar molt eixa tasca. Al llarg de l’article estudiarem similituds fonètiques, lèxiques, morfològiques i sintàctiques entre l’anglés i el valencià, que ens demostraran que la llengua dels valencians ens pot ser molt més útil a l’hora d’aprendre anglés que no el castellà. Estudiarem com el valencià té moltes similituds amb l’anglés, les quals poden ser molt beneficioses a l’hora d’aprendre anglés. Fer ús de les similituds entre el valencià i l’anglés ajudaria tant a millorar la situació social de la nostra llengua com a beneficiar els nostres estudiants en la seua tasca d’aprenentatge.

Les preposicions 'per' i 'per a' en Fabra

Maria Giménez Serrano — Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 +0100

Les preposicions per i per a han motivat molts estudis i polèmiques. Este treball intenta aportar claror analitzant com ha actuat el creador d’una part de les normes que circulen. Estudia quatre gramàtiques de Fabra: la de 1891 (§3), la de 1912 (§4), la de 1918 (§5) i la de 1956 (§7), més el diccionari (de 1932, §6). El treball mostra que les seues gramàtiques tenen molt poca teoria, i que l’autor fa canvis sense que els constate i els justifique. La part central del treball és descriure la formació de quatre errors, que impedixen interpretar adequadament les preposicions per i per a. El primer és vincular per a a per (quan prové de a, La llengua és necessària a parlar, §4.3). El segon error és creure que el català actuaria d’una forma diferent a la del castellà gràcies a comparar el castellà actual amb el període medieval inestable de creació de per a (§4.3). Això fa que Fabra presente l’actuació adequada dels escriptors catalans del seu temps com a inadequada (§4.4). L’única diferència estructural amb el castellà la incorporà com a pròpia (tren per a Madrid, §5.3). El tercer error és no considerar la destinació espacial (Les flors són per al menjador, §5.3). El quart consistix en creure que una preposició s’usaria segons el nom que subordina (si és un mes o Nadal, per abril, per Nadal). Per tant, quan es trobava més d’una preposició pensava que hi hauria un castellanisme, com la construcció clàssica pel matí (§5.3). El diccionari conté una quantitat elevada d’errors (§6.1, §6.2), com ara posar el per regit de causa i finalitat (lluitar per sobreviure) en una pluralitat de parts de per (§6.3); o incloure un circumstancial de freqüència (per setmana) en la causa; o ajuntar dos propostes incompatibles entre elles (alt per l’edat que té / bo per a tu). La darrera gramàtica no fa aportacions a les obres anteriors (i retrocedix davant del diccionari, §7)

Un homenatge local dins d’un humanisme universal

Vicent Palacios Bellver — Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 +0100

Parlament de l'autor en l'acte d'atorgament dels títols Fill Adoptiu de Torrent a Alfred Domínguez Ibáñez i Filla Predilecta de Torrent a Rosa Ortí Mateu.

Agustí Colomer: A trenc d’alba. Ressenya del llibre

Joaquim Juan-Mompó — Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 +0100

Revisió crítica de l'obra A trenc d’alba, d’Agustí Colomer, XXXV Premi de narrativa curta Vila de Benissa 2015.

Isabel de Villena (1430-1490). La primera dona escriptora en valencià

Lluís Brines i Garcia — Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 +0100

Article biobibliogràfic de la primera dona escriptora en valencià, sor Isabel de Villena.