Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia

Índex

2023-06-05T01:31:06+02:00

Direcció i assessorament de la revista

2023-06-05T01:31:06+02:00

Crèdits

2023-06-05T01:31:06+02:00

Presentació d'Aula de Lletres Valencianes

2023-06-05T01:31:06+02:00

El valencià i el món econòmic

2023-06-04T18:37:47+02:00

¿Té futur el valencià? Els qui el veuen com a una «llengua minoritària, oprimida i agredida» que s’hauria d’alimentar amb «recompenses institucionals» i amb «transferències per a una salvaguarda quasi museística», solen ser pessimistes. Però Soler no té una visió essencialista. Al contrari, és un humaniste compromés, de manera que posa el valencià dins de l’economia i dins de la identitat valenciana: dins de les persones. I, actuant així, transmet cap als lectors una confiança serena i racional en el futur del valencià.

Després de parlar de l’evolució mundial i notar la importància del «capital social» (§1), l’autor descriu la funció de les identitats socials dins del creiximent econòmic, i mostra que una llengua pròpia pot adquirir «valor de mercat» (§2). En haver comentat per què s’ha estudiat tan poc la vinculació entre llengua pròpia i economia (§3), Soler esbossa la situació sociolingüística valenciana (§4) i aplica a la nostra economia la lliçó dels pobles del nord d’Europa (Holanda, Dinamarca, Suècia, §5). A més, no anar per eixe camí comporta mantindre «la invisibilitat» dels valencians, absència que té un «cost econòmic» enorme (§6). El treball acaba en una recapitulació (§7).

Traduir a pes. L’Evangeli de Marc segons Joan F. Mira

2023-06-04T18:52:05+02:00

L’article analitza la traducció que fa Joan Francesc Mira d’alguns fragments neotestamentaris, que l’autor selecciona aleatòriament segons uns criteris que explicita en la Introducció i que pareixen derivar de l’orde d’importància que els atorga. Atesa la minuciositat del treball que presentem, l’hem hagut de centrar només en l’estudi de la versió miriana de l’Evangeli de sant Marc, evangeli que ell edita, en primer lloc, d’acord amb un raonament que trenca la tradició històrica de presentació dels evangelis. Entre altres consideracions, comprovem com Mira pretén suprimir el que ell anomena «càrrega dogmàtica», amb greu error conceptual i històric, i ho fa a partir del recurs a unes opcions lèxiques i sintàctiques i fins i tot morfològiques escassament sistemàtiques. L’agaidonament ideològic s’hi farà present a tothora com a potent estímul condicionador, fet que deteriorarà el producte final d’una manera notable.

Què ens aporta el plurilingüisme? Una mirada evolucionista

2023-06-04T19:07:19+02:00

La característica més diferencial de l’espècie humana és, segurament, el llenguatge; un complex sistema de comunicació que permet una especificitat i una funcionalitat netament superiors a les que posseïxen altres espècies animals. Els humans, tanmateix, no tenim una sinó moltes llengües, que són el reflex de les molt diverses maneres d’adaptar-se a les pressions evolutives de distints entorns ambientals. Això fa pensar que la idea que les llengües són per a comunicar-se és, com a mínim, incompleta. Un sol idioma facilitaria més la comunicació. Molts, en canvi, afavorixen una altra característica, igualment crucial per a l’adaptació: són marcadors d’identitat. Com a tals, transmeten més informació que la purament lligada al contingut del missatge, i tenen un valor evolutiu clarament relacionat amb la cohesió grupal, i la marcada tendència humana a la socialització. L’article explora el plurilingüisme humà, des de la perspectiva de la psicologia evolucionista.

Pedagogia i fonaments de la lingüística (oració, nom i flexió) en un manual d'ESO

2023-06-04T19:58:11+02:00

Per a ser pedagògic i eficaç, l’ensenyament mitjà deu explicar als alumnes cada concepte que usa de la lingüística i deu mostrar les particularitats de la llengua tractada. Analitzant una part d’un manual, este treball de final de grau mostra que sobra terminologia (§2.1) i, sobretot, que el manual estudiat incorre molt sovint en anomalies metodològiques, com ara anar dels conceptes més complicats als més simples, fet que comporta usar conceptes que el manual no ha explicat als alumnes §2, §3, §4). Eixe panorama teòric alça barreres molt altes per a una actuació pedagògica. A més, afavorix que els alumnes desconfien de la seua capacitat intel·lectual (§3). El resultat és una descripció deficient del valencià i, especialment, negativa per a la consciència dels alumnes, ja que fa creure que el valencià seria difícil i fosc (§4). Eixe camí no contribuïx a combatre la desconfiança dels alumnes en la llengua pròpia dels valencians, ans al contrari. Falta fer més estudis per a comprovar si les anomalies descrites són habituals en els manuals, fet que insinuaria que l’origen de la problemàtica deu estar en el lloc a on s’han format els docents. També falta aplicar la gramàtica de Saragossà (2003) a l’ensenyament mitjà.

Anàlisi de «El model lingüístic de la CVMC» (versions 1a i 2a, 2017)

2023-06-04T20:24:00+02:00

Davant de la Proposta de Llibre d’estil de la CVMC, publicada en juliol del 2017 en la pàgina web de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, vaig elaborar unes al·legacions a la part lingüística (fonètica, sintaxi, flexió, lèxic...), les quals són la base d’este treball. L’interés pel model lingüístic de la nova radiotelevisió pública valenciana, À Punt Mèdia, partix de la importància cabdal que té per al present i per al futur de l’idioma el fet de vehicular un valencià que siga natural, adequat, identificador, cohesionador, assimilable i practicable per al conjunt dels valencianoparlants i de la societat valenciana. Per a fer realitat eixe objectiu, convindria partir dels dos principis fonamentals següents: per una banda, tindre com a marc bàsic de partida la normativa lingüística oficial de l’AVL (prescripcions, preferències i recomanacions); per l’altra, afegir a eixe marc més opcions lingüístiques d’ús general en el valencià popular, que permeten més flexibilitat a l’hora de representar la realitat lingüística de la nostra societat (com fan els mitjans públics catalans). La conclusió de l’anàlisi del manual (i de la llengua del Twitter d’À Punt) és notablement negativa pel que fa a l’aplicació dels dos criteris dits adés. El valencià proposat per a la CVMC (especialment, i paradoxalment, en el cas de la pàgina web i les xarxes socials) resulta més restrictiu del valencià real que el mateix model acadèmic, actuació que relega constituents lingüístics d’ús comú i normatius (fins i tot preferents per a l’AVL) a registres informals i que allunya innecessàriament de la realitat i de la naturalitat la llengua dels mitjans audiovisuals públics valencians.

Aula MiL: Lectura i escriptura

2023-06-05T00:06:48+02:00

Aula MiL és un programa d’enriquiment lingüístic en valencià d’una hora setmanal per alumnat voluntari de 1r a 4t d’ESO per participar en concursos, fotografies de la UV, Facebook Mil i la publicació virtual dels microrelats i l’elaboració de la revista virtual Aula Mil. L’objectiu principal en valencià és la composició i la producció de narracions i microrelats amb correcció gramatical i ortogràfica per a concursos narratius fins a la publicació digital i en paper. El resultat és positiu: tres premis literaris i una publicació per al projecte lector del centre i la biblioteca.

RESET, quan perdem la memòria

2023-06-05T01:22:14+02:00

El nostre projecte consistia a llegir relats d’Issac Asimov relacionats amb robots a un grup de 1r d’ESO i, a partir de tertúlies dialògiques, treballar el seu significat a classe. Després, seleccionaríem un conte i en faríem la dramatúrgia. Finalment, aquesta obra de teatre seria representada i el personatge del robot seria interpretat per un autòmata que estaven dissenyant i programant els alumnes i professors de la Família Professional d’Electrònica del nostre IES. Aquesta obra havia de ser representada dins i fora del centre, sempre depenent dels interessos que mostraren els alumnes i del resultat que haguera donat la seua lectura del text (per tant, hi havia una part molt oberta que depenia de les aportacions de l’alumnat).

Foment lector en l’aula de valencià per a persones adultes: una experiència

2023-06-05T00:38:58+02:00

Aquest treball d’investigació va nàixer de la pràctica docent de l’autora al centre d’idiomes Carles Salvador (València), en què es va percebre una manca claríssima d’hàbit lector en valencià de l’alumnat. La investigació va consistir en el disseny d’un pla de foment lector per a alumnat adult de valencià de nivell B1 i l’estudi de la correlació entre l’aplicació del pla i la millora de les competències lingüístiques i comunicatives de l’alumnat. S’hi ofereix una revisió bibliogràfica sobre foment lector i ensenyament d’adults, amb menció especial al Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües: no oblidem que la investigació va tindre lloc just l’any en què les proves de la JQCV comencen a adaptar-s’hi, un factor que afecta plenament a l’ensenyament de valencià a persones adultes. A continuació, s’hi explica el disseny de la investigació i l’anàlisi de les dades. Finalment, les conclusions assenyalen, efectivament, la necessitat de seguir investigant en el foment lector com a element clau per a la millora de la competència lingüística de l’alumnat de valencià.

Estellés: t’estime, t’estimo, t’estim

2023-06-05T00:48:57+02:00

La literatura, des de la implantació de la LOGSE, ha romàs en els estudis de Batxillerat en un segon pla respecte de la part lingüística. Tanmateix, en aquest estudi es planteja la compenetració de les diverses competències lingüístiques i literàries de l’assignatura de Valencià per poder tractar-les alhora a través de la intertextualitat musical dels grups actuals. D’aquesta manera, s’ha volgut aconseguir a través de l’aplicació pràctica de la didàctica transmetre els coneixements necessaris sobre Vicent Andrés Estellés i els trets bàsics de la dialectologia i de la fonètica de la nostra llengua.

Aprenentatge del valencià i integració, col·laboració entre autòctons i immigrats

2023-06-05T00:58:56+02:00

Un llibre amb molta vida: "El carrer de Sant Onofre"

2023-06-05T01:12:20+02:00

El llibre ressenyat descriu el Torrent dels anys 50, amb el qual l’autor s’identifica profundament (però sense enyor ni costumisme). Amb una llengua treballada i un estil agradós, descriu el passat per a que els jóvens actuals comprenguen i valoren més bé el Torrent actual. Des de la confiança en les persones, buscant sempre la moderació i l’equanimitat i fugint del maniqueisme, també mostra actuacions poc justes i camins poc positius. El resultat és una crítica serena, constructiva, sense agror ni pessimisme. Estem davant d’un llibre humaniste, que es fonamenta en els valors humans i en l’argumentació, confia en la raó i en l’educació, i desemboca en la fusió del localisme i l’universalisme. Per això el llibre transcendix l’àmbit que tracta i és molt útil per a comprendre com ha canviat la societat valenciana en els darrers sixanta anys, i seguint quins camins podríem avançar cap a una societat més plena i més justa, sempre partint de valors ètics i cívics, i afavorint la formació humanística dels jóvens i el seu compromís amb la societat valenciana.

Normes de presentació d'originals

2023-06-05T01:15:50+02:00