Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia

El nom de la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia indica la voluntat de lligar-se a la història valenciana i ser continuadors dels esforços fets pels nostres predecessors. La primera part del títol és el resultat de llevar la t en Taula de Lletres Valencianes, revista trimestral que entre 1927 i 1939 va eixir 38 voltes al carrer. La segona part del títol (Revista Valenciana de Filologia) és una reproducció del nom d’una revista anual d’investigació que va començar a publicar la institució Alfons el Magnànim en 1951. Dirigida per Arturo Zabala i animada i coordinada per Manuel Sanchis Guarner, se’n publicaren sis números durant els anys cinquanta, i el número 7 en 1981. Per una altra banda, Ricard Sanmartín va crear en 1948 l’editorial literària Lletres Valencianes, que comptà amb Carles Salvador com a principal col·laborador.

Cada publicació responia a les necessitats i les possibilitats de la seua època. Una de les urgències actuals és procurar traure tant de rendiment com siga possible de l’assignatura de valencià i dels cursos destinats a superar els exàmens de la Junta Qualificadora. Eixe és el primer focus de la revista Aula de Lletres Valencianes, reflectit en el nom aula: millorar l’activitat de les aules a on s’ensenya el valencià. Pel que fa al nom lletres, engloba les ciències humanes d’acord amb el valor tradicional, ja que un bon ensenyant de valencià necessita una formació humanística ampla.

De les múltiples necessitats que tenen els docents de valencià, ací ens limitem a una. A fi que l’assignatura de valencià tinga èxit entre molts alumnes, alhora que expliquem llengua i literatura hem de procurar que augmente la consciència i la voluntat de ser valencians. L’aprenentatge del valencià també ha de contribuir a fer que els alumnes es senten membres d’un poble i identificats amb eixe poble. L’objectiu bàsic hauria de ser formar amb mitjans lingüístics objectius i, alhora, potenciar el sentiment de ser valencià. Si el valencià i la valencianitat es potencien mútuament, serà més factible acostar-se cap a dos objectius bàsics. En primer lloc, impulsarem els alumnes que no han tingut el valencià com a idioma matern a aprendre’l i, sobretot, a fer-lo seu. En segon lloc, facilitarem que els alumnes que han aprés la llengua pròpia dels valencians en casa l’usen en la vida pública.

La renovació que necessita l’ensenyament del valencià és tan profunda, que no es pot assolir sense que contribuïxquen activament els docents valencians, els quals tenen més capacitat reflexiva i més capacitat investigadora de la que ells es pensen. Per això el centre d’atenció de la revista Aula no són només els manuals destinats a l’assignatura de valencià: també ho són els docents de valencià, que deuen participar amb força en la renovació. A fi d’afavorir eixa participació, les persones que dirigixen la revista estan a disposició de qualsevol docent per a resoldre dubtes i per a orientar en la solució de problemes, procés que hauria d’acabar en la presentació de treballs concrets a la publicació que teniu en les mans.

La revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia és resultat de l’activitat de l'associació Taula de Filologia Valenciana i ha sigut publicada en els cinc primers números per la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València. Actualment es publica en col·laboració amb la Diputació de Castelló.