Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia https://aula.lletresvalencianes.net/ <p><strong>Aula de Lletres Valencianes.&nbsp;Revista Valenciana de Filologia</strong></p> <p>El nom de la revista <em>Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia</em> indica la voluntat de lligar-se a la història valenciana i ser continuadors dels esforços fets pels nostres predecessors. La primera part del títol és el resultat de llevar la <em>t</em> en <em>Taula de Lletres Valencianes</em>, revista trimestral que entre 1927 i 1939 va eixir 38 voltes al carrer. La segona part del títol (<em>Revista Valenciana de Filologia</em>) és una reproducció del nom d’una revista anual d’investigació que va començar a publicar la institució Alfons el Magnànim en 1951. Dirigida per Arturo Zabala i animada i coordinada per Manuel Sanchis Guarner, se’n publicaren sis números durant els anys cinquanta, i el número 7 en 1981. Per una altra banda, Ricard Sanmartín va crear en 1948 l’editorial literària Lletres Valencianes, que comptà amb Carles Salvador com a principal col·laborador.</p> <p>Cada publicació responia a les necessitats i les possibilitats de la seua època. Una de les urgències actuals és procurar traure tant de rendiment com siga possible de l’assignatura de valencià i dels cursos destinats a superar els exàmens de la Junta Qualificadora. Eixe és el primer focus de la revista Aula de Lletres Valencianes, reflectit en el nom aula: millorar l’activitat de les aules on s’ensenya el valencià. Pel que fa al nom lletres, engloba les ciències humanes d’acord amb el valor tradicional, ja que un bon ensenyant de valencià necessita una formació humanística ampla.</p> <p>De les múltiples necessitats que tenen els docents de valencià, ací ens limitem a una. A fi que l’assignatura de valencià tinga èxit entre molts alumnes, alhora que expliquem llengua i literatura hem de procurar que augmente la consciència i la voluntat de ser valencians. L’aprenentatge del valencià també ha de contribuir a fer que els alumnes es senten membres d’un poble i identificats amb eixe poble. L’objectiu bàsic hauria de ser formar amb mitjans lingüístics objectius i, alhora, potenciar el sentiment de ser valencià. Si el valencià i la valencianitat es potencien mútuament, serà més factible acostar-se cap a dos objectius bàsics. En primer lloc, impulsarem els alumnes que no han tingut el valencià com a idioma matern a aprendre’l i, sobretot, a fer-lo seu. En segon lloc, facilitarem que els alumnes que han aprés la llengua pròpia dels valencians en casa l’usen en la vida pública.</p> <p>La renovació que necessita l’ensenyament del valencià és tan profunda, que no es pot assolir sense que contribuïxquen activament els docents valencians, els quals tenen més capacitat reflexiva i més capacitat investigadora de la que ells es pensen. Per això el centre d’atenció de la revista <em>Aula</em> no són només els manuals destinats a l’assignatura de valencià: també ho són els docents de valencià, que deuen participar amb força en la renovació. A fi d’afavorir eixa participació, les huit persones que dirigixen la revista estan a disposició de qualsevol docent per a resoldre dubtes i per a orientar en la solució de problemes, procés que hauria d’acabar en la presentació de treballs concrets a la publicació que teniu en les mans.</p> <p>La revista <em>Aula&nbsp;de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia</em> és resultat de l’activitat de l'associació&nbsp;<a title="Taula de Filologia Valenciana" href="http://www.filologiavalenciana.org" target="_blank" rel="noopener"><strong>Taula de Filologia Valenciana</strong></a>&nbsp;i ha sigut publicada en els cinc primers números per la <a href="http://www.alfonselmagnanim.net/?q=val/colecci%C3%B3n/aula-de-les-lletres-valencianes" target="_blank" rel="noopener">Institució Alfons el Magnànim</a>, de la <a href="http://www.dival.es" target="_blank" rel="noopener">Diputació de València</a>. Actualment es publica en col·laboració amb la <a href="http://www.dipcas.es" target="_blank" rel="noopener">Diputació de Castelló</a>.&nbsp;</p> Taula de Filologia Valenciana ca-ES@valencia Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia 2253-7694 Crèdits https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/49 Aula de Lletres Valencianes ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 3 4 Direcció i assessorament https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/52 Aula de Lletres Valencianes ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 5 6 Índex https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/53 Aula de Lletres Valencianes ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 7 12 Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/54 <p>Presentació de la revista <em>Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia</em>, en què s’expliquen els antecedents històrics, la filosofia de la publicació i la vinculació amb l’associació Taula de Filologia Valenciana.</p> Taula de Filologia Valenciana ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 13 18 El valencià de la Plana dins del valencià general https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/55 <p>Este assaig sobre el valencià de la Plana pretén acostar el lector a la realitat lingüística de la comarca his­tòrica de la Plana de Borriana-Castelló. Una bona part dels estudis sobre els parlars valencians mostren una visió hiperfragmentada de la realitat lingüística valenciana. En este treball, volem mostrar que, amb alguns matisos, el valencià és un conjunt de parlars on destaca l’homogeneïtat sobre l’heterogeneïtat dels trets fonamentals. Per una altra banda, sol ser normal que el valencià (general) i el valencià del nord (al costat del tortosí) siguen tractats com a blocs dialectals molt diferents. De fet, popularment se sol atribuir l’adjectiu <em>acatalanat </em>al valencià septentrional dels Ports i el Maestrat encara que, des del punt de vista lingüístic, seria més just dir que el tortosí és un parlar <em>avalencianat </em>o bé que forma part del conjunt dialectal valencià. Al final d’este assaig destacarem el valor del valencià general com a realitat lingüística supradialectal que unix tots els parlars valencians, reflex de la història compartida del poble valencià i la consciència de correcció lingüística que hi ha darrere d’eixa homogeneïtat dels parlars valencians.</p> Josep Saborit Vilar ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 21 68 De la categoria a l’oració. Principis elementals de la sintaxi. https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/57 <p>El present treball pretén oferir una alternativa a la teoria sintàctica actual. Després d’explicar la causa del treball i la finalitat (§1), analitzem la connexió de la sintaxi amb el món físic (§2). Tot seguit, reduïm les categories de huit a quatre (§3): el nom, l’adjectiu, el verb i la preposició. A continuació, definim els dos conceptes bàsics de la construcció, que són el nucli i el modificador, i tractem els dos modificadors del nom: els quantitatius i els qualificatius (§4). Seguint avant, estudiem els conceptes de preposició i nexe i les dos relacions sintàctiques, que són la subordinació i la coordinació (§5). Després, passem a les construccions derivades, que són una manifestació de la recursivitat (§6). En l’apartat següent, definim el concepte d’oració, que és bàsicament un subjecte predicat (§7). L’últim pas en la teoria són els modifica­dors predicatius, que són els circumstancials, l’atributiu i l’objecte (§8). Finalment, proposem un mètode alternatiu d’anàlisi d’oracions (§9) i tanquem el treball amb les conclusions (§10).</p> Felip Gumbau Morera ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 68 130 Preposicions de superioritat (<i>dalt</i>, <i>damunt</i> i <i>sobre</i>) en Fabra. Fonaments (1891-1912) https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/58 <p>Els alumnes valencians no assimilen l’ús de les paraules <em>davall </em>i <em>sota</em>, absents del valencià viu (§1). La causa està en l’actuació dels manuals escolars, que no expliquen l’estructura semàntica que formen les paraules <em>dalt, damunt, sobre </em>i les antònimes. El treball mostra que l’origen de l’anomalia està en l’actuació de Fabra. Inicialment, teníem quatre paraules (<em>sobre, sots, jus </em>i <em>sus</em>), que usàvem d’una manera molt confusionària (§3.4.3). Davant d’això, vàrem crear sis paraules noves (<em>dalt, damunt, amunt </em>i les antònimes) i vàrem conservar <em>sobre </em>i <em>sota </em>perquè adquiriren un valor nou (abstracte, <em>parlar sobre un tema</em>). De quatre paraules, passem a huit. L’estudi de Fabra (1891 i 1912) (§2 i §3) mostra que no reflexionà ni sobre el contingut semàntic de les paraules ni sobre l’evolució. El resultat és perjudicar l’enriquiment fort dels parlants, de manera que afavoria la superposició entre <em>sobre, dalt </em>i <em>damunt</em>. Les dades anteriors expliquen l’actuació de l’escola valenciana i l’efecte sobre els alumnes. A causa de característiques de Fabra, el treball també analitza l’estructuració de les gramàtiques estudiades (§2.1 i §3.1), els conceptes <em>preposició </em>i <em>adverbi </em>(§2.2 i §3.2) i la classificació i estructuració de les preposicions (febles i fortes, simples i compostes; §3.2.1- §3.2.3). Este article és una base per a estudiar les altres obres de Fabra (1918, 1956, DGLC, <em>Converses filològiques </em>i <em>Les principals faltes</em>).</p> Joaquim Sanç Ureña ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 131 262 El futur d’<i>Aula de Lletres Valencianes</i> en la nova situació sociopolítica. https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/59 <p>Escrit llegit en la presentació del número 5 de la revista <em>Aula de Lletres Valencianes</em> en la&nbsp;Fira del llibre de València el 24 d'abril del 2016. L’autor expressa la seua opinió sobre les bones expectatives que desperta la nova situació sociopolítica per a la recuperació de l’ús social del valencià. En eixe sentit, destaca el paper positiu d’<em>Aula de Lletres Valencianes</em> per haver sigut capaç de combinar el caràcter científic de la revista amb la capacitat divulgativa i participativa de col·lectius tan rellevants com els tècnics lingüístics i els docents de valencià, al temps que critica posicions dogmàtiques sobre la llengua.</p> Josep Àngel Mas Castells ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 265 269 Un valencianisme nou: Amadeu Mezquida (2015) https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/60 <p>El treball descriu les propostes d’un jove (A. Mezquida, 1986) per a aconseguir que el valencianisme, augmentant la formació i rectificant errors del passat (§2), siga atractiu per a la majoria de valencians. Contra una concepció essencialista i ètnica (Fuster), cal fonamentar-se en la política: en la consciència i la voluntat, amb transversalitat i consensos. Com que la consciència majoritària entre els valencians és l’espanyola, un objectiu central és desplegar la identitat valenciana (§3). Amb mestria (i amb aportacions importants), l’autor explica de quina manera el valencianisme ha vist Espanya (§4) i per què el fet de no tindre en compte de quina manera els valencians veuen Espanya ha impedit que el valencianisme qualle i es consolide (§5). Això no obstant, hi han hagut fets particulars que han possibilitat una expansió signi­ficativa del valencianisme polític (§6). La part dita és el present. De cara al futur, Mezquida proposa una anàlisi aguda del nacionalisme espanyol i com convé que actue el valencianisme (§7). És la part culminant del llibre. Per a quallar, el valencianisme també necessita deduir quins mitjans permetran desplegar inter­nament la identitat valenciana. La ressenya també conté observacions crítiques (estructura del llibre: §2.3 i §3.5; poca reflexió sobre la transformació de la ideologia valencianista i la necessitat de transversalitat: §3.3; història del valencianisme: §7.2).</p> Abelard Saragossà ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 271 331 Autors i tendències de la literatura infantil i juvenil valenciana actual (1975-2014) https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/61 <p>Aquesta comunicació presenta les conclusions de la tesi doctoral <em>Autors i tendències de la literatura infan­til i juvenil valenciana (1975-2014)</em>. L’objectiu és donar a conéixer els autors més rellevants, les obres més representatives i les tendències compartides de la producció infantil i juvenil actual, a fi d’establir una aproximació a un cànon i a una història de la literatura. Existeix un gran desconeixement entre els docents i la societat de la literatura infantil i juvenil, que implica una forma excessivament tradicional i poc productiva d’ensenyar la literatura. Des del 1975 hi ha una producció ingent que ha de ser ordenada, estudiada i analitzada, a fi d’oferir als docents possibilitats variades de lectures per a treballar a l’aula. El repàs de la història de la literatura infantil i juvenil parteix d’una anàlisi del context educatiu i de la situ­ació del mercat editorial, per estudiar després els autors i les obres més representatives des de la literatura de gènere: narrativa històrica, de ciència ficció, fantàstica, de terror, llibres de colla, la influència de la rondallística... sense oblidar la poesia infantil, el teatre i l’assaig per als més joves.</p> Francesc Gisbert i Muñoz ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 335 399 Ressenya del llibre col·lectiu <i>Canvi d’agulles</i> (2015). https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/62 <p>Magí Camps, Ricard Fité Labaila, Agustí Mas Montroig, Rudolf Ortega, Albert Pla Nualart, Ernest Rusinés, Màrius Serra, Ramon Solsona, Pau Vidal i Enric Gomà, aquest darrer com a coordinador, són els autors del llibre col·lectiu <em>Canvi d’agulles</em>, subtitulat <em>Per un català més ric, àgil i senzill</em>. El breu assaig, de tan sols 176 planes, publicat per rba La Magrana i seriat amb el número 214 de la col·lecció Orígens, corre ja per la terce­ra edició, cosa que demostra l’interès enorme que l’«estat de la llengua» genera entre nosaltres els parlants. La majoria de lingüistes que hi participen són els responsables de la correcció lingüística dels principals mitjans de comunicació en català (tv3, <em>La Vanguardia</em>, <em>El Periódico</em>, <em>El País</em>, l’<em>Ara</em>, l’<em>Avui</em>) però també hi ha alguns escriptors i filòlegs que treballen amb la llengua a mitjans de comunicació com ara rac1 o Catalunya Ràdio.</p> Carles Cabrera ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 403 417 Paraules de benvinguda als assistents a la VI Jornada sobre el valencià (Betxí). https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/63 Antoni Meneu i Gaya, Regidor de Cultura ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 419 421 Normes de presentació d'originals https://aula.lletresvalencianes.net/article/view/64 Aula de Lletres Valencianes ##submission.copyrightStatement## http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2019-04-25 2019-04-25 6 423 430