Anàlisi de «El model lingüístic de la CVMC» (versions 1a i 2a, 2017)

Resum

Davant de la Proposta de Llibre d’estil de la CVMC, publicada en juliol del 2017 en la pàgina web de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, vaig elaborar unes al·legacions a la part lingüística (fonètica, sintaxi, flexió, lèxic...), les quals són la base d’este treball. L’interés pel model lingüístic de la nova radiotelevisió pública valenciana, À Punt Mèdia, partix de la importància cabdal que té per al present i per al futur de l’idioma el fet de vehicular un valencià que siga natural, adequat, identificador, cohesionador, assimilable i practicable per al conjunt dels valencianoparlants i de la societat valenciana. Per a fer realitat eixe objectiu, convindria partir dels dos principis fonamentals següents: per una banda, tindre com a marc bàsic de partida la normativa lingüística oficial de l’AVL (prescripcions, preferències i recomanacions); per l’altra, afegir a eixe marc més opcions lingüístiques d’ús general en el valencià popular, que permeten més flexibilitat a l’hora de representar la realitat lingüística de la nostra societat (com fan els mitjans públics catalans). La conclusió de l’anàlisi del manual (i de la llengua del Twitter d’À Punt) és notablement negativa pel que fa a l’aplicació dels dos criteris dits adés. El valencià proposat per a la CVMC (especialment, i paradoxalment, en el cas de la pàgina web i les xarxes socials) resulta més restrictiu del valencià real que el mateix model acadèmic, actuació que relega constituents lingüístics d’ús comú i normatius (fins i tot preferents per a l’AVL) a registres informals i que allunya innecessàriament de la realitat i de la naturalitat la llengua dels mitjans audiovisuals públics valencians.