Pedagogia i fonaments de la lingüística (oració, nom i flexió) en un manual d'ESO

Resum

Per a ser pedagògic i eficaç, l’ensenyament mitjà deu explicar als alumnes cada concepte que usa de la lingüística i deu mostrar les particularitats de la llengua tractada. Analitzant una part d’un manual, este treball de final de grau mostra que sobra terminologia (§2.1) i, sobretot, que el manual estudiat incorre molt sovint en anomalies metodològiques, com ara anar dels conceptes més complicats als més simples, fet que comporta usar conceptes que el manual no ha explicat als alumnes §2, §3, §4). Eixe panorama teòric alça barreres molt altes per a una actuació pedagògica. A més, afavorix que els alumnes desconfien de la seua capacitat intel·lectual (§3). El resultat és una descripció deficient del valencià i, especialment, negativa per a la consciència dels alumnes, ja que fa creure que el valencià seria difícil i fosc (§4). Eixe camí no contribuïx a combatre la desconfiança dels alumnes en la llengua pròpia dels valencians, ans al contrari. Falta fer més estudis per a comprovar si les anomalies descrites són habituals en els manuals, fet que insinuaria que l’origen de la problemàtica deu estar en el lloc a on s’han format els docents. També falta aplicar la gramàtica de Saragossà (2003) a l’ensenyament mitjà.