El valencià i el món econòmic

Resum

¿Té futur el valencià? Els qui el veuen com a una «llengua minoritària, oprimida i agredida» que s’hauria d’alimentar amb «recompenses institucionals» i amb «transferències per a una salvaguarda quasi museística», solen ser pessimistes. Però Soler no té una visió essencialista. Al contrari, és un humaniste compromés, de manera que posa el valencià dins de l’economia i dins de la identitat valenciana: dins de les persones. I, actuant així, transmet cap als lectors una confiança serena i racional en el futur del valencià.

Després de parlar de l’evolució mundial i notar la importància del «capital social» (§1), l’autor descriu la funció de les identitats socials dins del creiximent econòmic, i mostra que una llengua pròpia pot adquirir «valor de mercat» (§2). En haver comentat per què s’ha estudiat tan poc la vinculació entre llengua pròpia i economia (§3), Soler esbossa la situació sociolingüística valenciana (§4) i aplica a la nostra economia la lliçó dels pobles del nord d’Europa (Holanda, Dinamarca, Suècia, §5). A més, no anar per eixe camí comporta mantindre «la invisibilitat» dels valencians, absència que té un «cost econòmic» enorme (§6). El treball acaba en una recapitulació (§7).