Conjuminar llengua i natura. Fitonímia. I

De 'Floreta sens nom' (de Teodor Llorente) als missatges continguts en els noms dels agrets 'Oxalis pes-caprae'

Resum

Nota de l’equip directiu d’Aula de Lletres. Tenim la satisfacció de publicar un article d’un docent que, alhora que és un valencianiste històric, és una persona profundament identificada i enamorada de la seua ciutat: Alacant, a on va nàixer (1952) i ha passat la vida. Llicenciat en Química i màster en Didàctica de les Ciències, ha sigut professor de Ciències de la Natura durant 37 anys en la capital valenciana meridional. De jove, elaborà un llibre mític per a molts valencians (Les nostres plantes, Alacant, 1985, 1987). Posteriorment, va ser autor de Les nostres plantes: una aproximació multidisciplinar al món vegetal de les nostres terres (Alacant, 1992), i coautor de Les formacions vegetals de la ciutat d’Alacant (amb Carles Martín Cantarino; 1990) i Herbari: viure amb les plantes (amb Ferran Zurriaga, un altre docent històric; 2012). També ha escrit diversos llibres escolars i unes quantes guies de camp. Va ser el primer docent que va fer classes en valencià en la ciutat d’Alacant. Participà en l’organització de les primeres Escoles d’Estiu de Dénia i Elx. Durant 9 anys, va ser assessor i director del Centre de Professors d’Alacant. La seua activitat constant (en les classes i fora de les classes) l’ha portat a ser conferenciant habitual i col·laborador en revistes de divulgació de la ciència (Mètode, Daualdeu, Espores, Ciències...). Ha escrit molts articles referits a etnobotànica, a la didàctica de les ciències, a la història de la ciència i ¡a la didàctica del valencià! Ha contribuït molt a fer conéixer (i a estimar) les plantes i el seu entorn cultural en moltes comarques valencianes, sobretot l’Alacantí, l’Alcoià, el Comtat, la Marina Alta, la Marina Baixa, les Valls del Vinalopó i el Baix Segura.