Rosa Roig: un model lingüístic arrelat i molt ben orientat

Resum

L’article tracta els tres camins dels escriptors. Primer: qui lliga l’idioma a les persones de l’entorn s’identifica amb l’entorn i tendix a sentir-se reflectit en la llengua viva; dignifica la llengua que parlem i, per tant, dignifica els parlants. Segon: qui considera la llengua fora de les persones té el perill d’encarcarar- se i crear una ficció estranya, freda, morta. Tercer: qui no considera la llengua viva té poc en compte el poble de què forma part. Separar-se del valencià viu a fi que es veja que u està alfabetitzat afavorix que augmente la desconfiança que els parlants ja tenen com a conseqüència de la marginació social del valencià. Per contra, el fet de parlar bé sense que es note (actitud derivada del primer camí) contribuïx a combatre la inseguretat i a transformar-la en seguretat. Un mitjà important és considerar que són genuïns tots els constituents lingüístics apresos en la llengua viva, excepte que alguna norma diga el contrari. L’article mostra que Rosa Roig actua críticament davant del model aprés en la llengua escrita. Treballa d’una manera tendra i poètica la llengua de cada dia, cosa que poetitza la llengua viva i entendrix la vida quotidiana. El resultat és un model lingüístic arrelat i ben orientat, una llengua digna, natural, aplicable a l’oralitat.