Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar

Resum

El verb tocar s’utilitza en valencià com a sinònim popular del verb cult telefonar. Tocar té un origen semàntic anàleg i un comportament sintàctic idèntic al geosinònim català trucar. Tanmateix, mentres trucar té una acceptació plena en Catalunya, tocar és evitat pel valencià cult. En valencià popular també es dóna l’ús del verb cridar com a sinònim de telefonar. Eixe fenomen no és exclusiu del valencià: el castellà, el francés, l’italià i l’anglés també usen un mateix verb per a l’accepció ‘invitar, atraure [algú]’ i per a l’accepció ‘telefonar [a algú]’ (respectivament, llamar, appeler, chiamare i call). Mentres l’accepció telefònica mereix consideració en els diccionaris d’eixes llengües, els diccionaris de valencià no arrepleguen l’accepció telefònica de cridar. En la llengua popular, existix la tendència a pronominalitzar els complements de cridar (‘telefonar’) amb els pronoms de complement indirecte li/els, fenomen que cal estudiar. La preeminència d’u dels dos sinònims valencians (tocar i cridar) té conseqüències en la creació de substantius deverbals del camp de la telefonia (telefonada, cridada, tocada), on pareix que cridar guanya terreny a tocar.