La poesia de Marc Granell
Resum
Marc Granell és un dels poetes valencians vius més destacables, situat entre l’últim terç del segle XX i començament del XXI. Després d’una breu introducció referida a la renovació poètica durant la dècada dels anys setanta, que va abandonant el realisme imperant durant els anys seixanta pel conreu d’una lírica més suggeridora, basada en unes metàfores de caire simbolista i surrealista, d’acord amb una expressió de caràcter connotatiu i intimista, l’article se centra en la producció del poeta valencià. Des dels seus orígens en castellà, Marc Granell ofereix dos eixos fonamentals en la seua creació poètica: l’existencialisme i la denúncia social i moral de la civilització contemporània. L’article distingeix tres etapes fonamentals en la producció d’aquest autor, encara que el conjunt dels seus llibres mostra una estructura circular, on les últimes obres retornen a les obsessions temàtiques inicials. Així, des d’un enfocament metafísic i existencialista, Granell tendeix al conreu d’una poesia de denúncia social contra la manipulació del poder i el conformisme consumista contemporani. Finalment s’analitzen les característiques bàsiques de la seua poètica, amb breus comentaris d’alguns dels seus poemes més representatius. Vertebrats en dos eixos simbòlics, la metàfora del viatge (“camí”), referida a la vida, i la de València, convertida en síntesi de l’alienació i la misèria contemporànies, aquests es complementen amb l’ús de la ironia, vinculada al vessant social. Granell ens mostra el procés de comprensió del món, basat en l’aparició constant de diverses dicotomies, com dinamisme/estatisme, ciutat/natura i, sobretot, les sensorials llum/ombra i so/silenci, que responen a un intent conceptista d’assolir el coneixement interior i exterior alhora.
