¿Com s’ensenya el valencià? La perspectiva d’una alumna castellanoparlant

  • M.ª Carmen Barcos Martínez Ajuntament d’Almàssera/Museu de L’Horta
Paraules clau: valencià, docència, teoria lingüística, ús del valencià, identificació, ètica, repressió, educació, llengua, cultura, comunicació, valencià viu

Resum

L’article descriu dos maneres d’ensenyar el valencià. Una es basa en terminologia no explicada, de ma­nera que l’alumne ha d’aprendre de memòria coses que no ha entés. Al costat d’això, apareixien moltes rectificacions o negacions de la manera de parlar dels alumnes. El resultat és no contribuir a identifi­car-se com a valencià i no animar a parlar en valencià, ans al contrari. La segona manera d’ensenyar el valencià consistix en explicar el valor comunicatiu de les paraules que el professor tracta en classe, de manera que facilita l’aprenentatge del valencià a qui no el parla. A més, el professor remarca que eixos valors són usuals en la comunicació quotidiana en valencià, cosa que dóna confiança als que ja parlen en valencià i contribuïx a augmentar la consciència de ser valencians en tots els alumnes, siga quina siga la seua llengua materna. En eixe camí, hi han referències objectives al balear, al català i al castellà. El valencià no es queda per baix de ningú, i tampoc per dalt, cosa que afavorix la coordinació i la so­lidaritat dels valencians amb els pobles de l’entorn.

Data de publicació
2015-02-17
Secció
Documents, experiències, propostes i informes