El valencià modern

Antecedents, formació, assoliments, propostes de millora i aplicacions socials

Resum

La primera finalitat del treball és descriure com ha evolucionat el valencià culte entre la Renaixença i l’actualitat. La causa de l’estudi és la necessitat de rectificar la concepció predominant, que té poc en compte els factors següents: valors positius de la Renaixença i regionalisme del Noucentisme de Catalunya (§1.2); el model lingüístic identificador i assimilable de Sanchis (1950) i la separació progressiva de l’editorial Torre, que culmina en el model hegemònic dels sixanta i els setanta (§1.3); factors sociolingüístics que supediten el valencianisme a la política espanyola (§1.4); la recuperació del fil de la Renaixença a partir de 1984 (§1.5); i característiques poc positives del català noucentista (§1.6–§1.8). La interpretació del passat (§1) desemboca en els objectius que convindria assolir en el futur (§2). Els objectius estan distribuïts en quatre nivells: objectius finals (§2.1), naturalesa del valencià (§2.2), objectius a termini mitjà (§2.3) i objectius en l’ensenyament del valencià (§2.4).