Preposicions de superioritat (dalt, damunt i sobre) en Fabra. Fonaments (1891-1912)

Resum

Els alumnes valencians no assimilen l’ús de les paraules davall i sota, absents del valencià viu (§1). La causa està en l’actuació dels manuals escolars, que no expliquen l’estructura semàntica que formen les paraules dalt, damunt, sobre i les antònimes. El treball mostra que l’origen de l’anomalia està en l’actuació de Fabra. Inicialment, teníem quatre paraules (sobre, sots, jus i sus), que usàvem d’una manera molt confusionària (§3.4.3). Davant d’això, vàrem crear sis paraules noves (dalt, damunt, amunt i les antònimes) i vàrem conservar sobre i sota perquè adquiriren un valor nou (abstracte, parlar sobre un tema). De quatre paraules, passem a huit. L’estudi de Fabra (1891 i 1912) (§2 i §3) mostra que no reflexionà ni sobre el contingut semàntic de les paraules ni sobre l’evolució. El resultat és perjudicar l’enriquiment fort dels parlants, de manera que afavoria la superposició entre sobre, dalt i damunt. Les dades anteriors expliquen l’actuació de l’escola valenciana i l’efecte sobre els alumnes. A causa de característiques de Fabra, el treball també analitza l’estructuració de les gramàtiques estudiades (§2.1 i §3.1), els conceptes preposició i adverbi (§2.2 i §3.2) i la classificació i estructuració de les preposicions (febles i fortes, simples i compostes; §3.2.1- §3.2.3). Este article és una base per a estudiar les altres obres de Fabra (1918, 1956, DGLC, Converses filològiques i Les principals faltes).