El valencià a l’escola pública de la Vall d’Albaida

La tasca dels ensenyants contra la indiferència dels governants

Resum

Quan en els anys seixanta s’inaugurà l’Institut d’Albaida, la llengua familiar dels seus alumnes era 100% valenciana, però dins l’escola estava marginada. Amb els canvis polítics, l’Estatut i, sobretot, la Llei d’Ús, el valencià va tindre un impuls extraordinari. L’arribada dels mitjans de comunicació, la introducció en l’ensenyament, etc., ens oferien unes perspectives de futur optimistes. Tanmateix, la realitat social no s’ha posat mai al nivell de la realitat educativa, i a hores d’ara el valencià només funciona amb certa normalitat en els centres d’ensenyança. Si atenem a la qualitat de la llengua, la pressió de les llengües més potents (castellà i anglés) imposa de manera creixent la seua marca en el valencià parlat i en el culte. No podem negar que la qualitat de la llengua ha millorat en alguns aspectes, sobretot a nivell escrit, però la qualitat de la llengua parlada n’ha eixit ressentida.