Estudi de les formes un i u en l’obra de Fabra

Resum

El treball mostra que els dubtes que tenen les persones formades en l’ús de les formes un i u provenen de dos fets, u lingüístic (les variacions que hi han en la llengua viva) i l’altre extralingüístic (haver regulat les formes un i u d’una manera difuminada i poc coherent amb les estructures de la llengua). L’anàlisi (que es limita a obres de Fabra) indica quins són els conceptes que cal caracteritzar per a interpretar l’objecte d’estudi (modificadors quantitatius, qualificatius, qualificatius locatius, classificació dels quantitatius, pronom, article) i descriu quina estructura hi ha (que és fonètica i sintàctica, {plen > ple}, {bon dia / dia bo, el més bo}). Forma part de l’objecte d’estudi explicar per quin motiu s’han perdut les formes ordinals clàssiques (set taules / taula setena > taula set). El conjunt del treball també és una introducció a l’estructuració de les gramàtiques de Fabra i una aportació per a estudiar la seua actuació com a lingüiste.