El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat

Resum

L’objectiu del treball és oferir una visió panoràmica de la història del valencià, des del segle xiii a l’actualitat (§2 i §3). La perspectiva intenta ajuntar el camp intern (el gramatical) i l’extern (la situació social). En el recorregut, destaquen tres temes: la interpretació del segle xv, tant la creativitat dels escriptors (§2.3) com la vinculació entre la llengua popular i la dels llibres (§2.4); el manteniment en la història de les estructures lingüístiques del valencià (§3.1 i §3.3); els efectes psicològics de l’abolició del Regne de València i de l’emergència d’un nacionalisme espanyol centraliste, i com reacciona la Renaixença (§3.2). La finalitat del recorregut històric és interpretar el valencià viu des de la perspectiva gramatical (§4.1) i fer deduccions sobre el futur: com convé que actuem lingüísticament els valencianoparlants (§4.2), quins haurien de ser els objectius bàsics del valencianisme (§5.1) i què deuen fer els lingüistes i els docents (§4.3, §4.4 i §5.2). També es tracta el nom del valencià (§4.6) i els objectius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (§5.5). L’article mira d’evitar les interpretacions derrotistes i les il·lusionistes. Procurant assentar-se en dades estructurals i en argumentacions, voldria contribuir a augmentar l’autoestima dels valencians, així com la confiança i la satisfacció, sentiments necessaris per a aventar, incrementar i consolidar la identitat com a poble (§5.3).