El valencià del futur i el futur del valencià. Confiança, satisfacció i identitat

  • Abelard Saragossà Universitat de València
Paraules clau: valencià, valencianisme, història de la llengua, sociolingüística, llengua parlada, llengua escrita, model lingüístic, normativa lingüística, docència

Resum

L’objectiu del treball és oferir una visió panoràmica de la història del valencià, des del segle xiii a l’actualitat (§2 i §3). La perspectiva intenta ajuntar el camp intern (el gramatical) i l’extern (la situació social). En el recorregut, destaquen tres temes: la interpretació del segle xv, tant la creativitat dels escriptors (§2.3) com la vinculació entre la llengua popular i la dels llibres (§2.4); el manteniment en la història de les estructures lingüístiques del valencià (§3.1 i §3.3); els efectes psicològics de l’abolició del Regne de València i de l’emergència d’un nacionalisme espanyol centraliste, i com reacciona la Renaixença (§3.2). La finalitat del recorregut històric és interpretar el valencià viu des de la perspectiva gramatical (§4.1) i fer deduccions sobre el futur: com convé que actuem lingüísticament els valencianoparlants (§4.2), quins haurien de ser els objectius bàsics del valencianisme (§5.1) i què deuen fer els lingüistes i els docents (§4.3, §4.4 i §5.2). També es tracta el nom del valencià (§4.6) i els objectius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (§5.5). L’article mira d’evitar les interpretacions derrotistes i les il·lusionistes. Procurant assentar-se en dades estructurals i en argumentacions, voldria contribuir a augmentar l’autoestima dels valencians, així com la confiança i la satisfacció, sentiments necessaris per a aventar, incrementar i consolidar la identitat com a poble (§5.3).

Data de publicació
2016-03-04