L’estàndard únic sense unitat política o el carro davant dels bous

Resum

Este article mira de mostrar que voler crear un model lingüístic per a diversos parlars quan no estan supeditats a un sol poder centralitzat és un error estratègic. Els parlants d’una llengua no sacrifiquen la seua identitat si no obtenen beneficis socials. Quan una idioma està en una situació de gran feblesa, la primera prioritat és assegurar-se la llealtat del seus parlants i, per a assolir-ho, els parlants s’han de sen- tir identificats amb la seua llengua. Només d’eixa manera l’ús de l’idioma creixerà, que és la primera condició per a caminar en la direcció contrària a la desaparició. Si un idioma no té prou poder polí- tic, l’única manera de preservar la seua unitat és proposar un model culte que no es separe massa de la llengua viva, encara que siga al preu de crear un model polimòrfic o més d’un model. En el cas que u dels models adquirixca una funció discriminatòria clara per damunt dels altres models, eixe model esdevindrà hegemònic a través d’un procés social gradual. Mentrestant, els parlars més importants d’una llengua es deuen respectar alhora que miren de convergir màximament.