Pel matí, per la vesprada i per la nit

Resum

La finalitat del treball és conscienciar el lector que l’ús temporal de la preposició per en sentit duratiu davant diverses paraules que els valencians emprem per a denominar les diferents parts del dia, com ara matí, vesprada i nit, és legítim i, per tant, cal emprar-lo en tots els registres, tant en la llengua escrita com en l’oral. Els valencians, davant les paraules i locucions que utilitzem per a denominar les diferents parts del dia –mati, migdia, migjorn, mitjanit, vesprada, nit, mitjan matí, mitjan vesprada– i també de la paraula dia amb el significat de ‘temps en el qual hi ha llum del sol’, utilitzem les preposicions a, per, de i en. Els significats, encara que bastant semblants, no són idèntics ja que hi han certs matisos diferenciadors. En el treball s’expliquen aquests matisos i s’argumenta per quins motius substituir –com s’acostuma a fer– la preposició per per les preposicions a o de és inadequat i empobridor. En el treball s’arrepleguen diversos fragments d’escrits d’autors clàssics i moderns en els quals trobem la preposició per usada en sentit duratiu i es posen alguns exemples de prohibicions injustificades i correccions inadequades.