¿Es pot millorar l’ensenyament (gramatical i estructural) del valencià? Una contribució. Motius, objectius i mitjans

Abelard Saragossà

Abelard Saragossà, PhD Acadèmia Valenciana de la Llengua i Universitat de València (prof. jubilat)

Paraules clau: didàctica de les llengües, ensenyament de la teoria gramatical, metodologia de la ciència, parts de la lingüística, sintaxi, semàntica, conceptes lingüístics bàsics

Resum

Després d’observar que, en l’aprenentatge d’una llengua, l’explicació de les seues estructures gramaticals facilita l’estudi i assimilació (§1.1), el treball indica que els especialistes en didàctica de les llengües han deduït que l’ensenyament de la teoria gramatical té unes limitacions que impedixen comprendre-la (§2.1). L’article exemplifica anomalies metodològiques que apareixen en el tractament que solen fer els manuals de llengua sobre conceptes gramaticals bàsics (§2.2-§2.3), les quals reforcen la deducció dels treballs de la didàctica de les llengües. La investigació també mostra que, en conceptes teòrics destacables o significatius, Sanchis Guarner (1950) i altres predecessors actuaven d’una manera més simple i més coherent que manuals actuals de lingüística, fet que també repercutix negativament en l’ensenyament del valencià (§2.4-§2.5). La reflexió sobre els manuals de llengua acaba notant que les estructures lingüístiques que donen personalitat al valencià són poc presents en la docència (§2.7). Tot sumat (deficiències gramaticals generals i limitacions valencianes particulars) comporta que convé actuar per a contribuir a millorar l’ensenyament (gramatical i estructural) del valencià. Al costat de la perspectiva negativa (descripció d’anomalies metodològiques), el treball també té una part positiva o constructiva. La mateixa anàlisi de limitacions fa deduir 25 propostes positives (arreplegades i estructurades en §3), les quals són una aportació per a millorar l’ensenyament gramatical del valencià. La darrera part del treball reflexiona sobre com portar a terme la millora de l’ensenyament del valencià (§4). La proposta aplica el «principi de subsidiarietat» (§4.3), de manera que porta a l’autogestió (es fonamenta en els mateixos docents). El final del treball mostra que forma part del Moviment de Renovació Pedagògica (§4.7.1), i que voldria ser una contribució en la recuperació actual (§4.7.2).