Els conceptes ortogràfics en l’ensenyament mitjà: actuacions habituals
Resum
Este treball analitza el tractament que fan habitualment de l’ortografia els manuals de l’ensenyament mitjà. Mostra que hi ha poca teoria i poc d’orde (§2), factors que repercutixen negativament en la manera d’ensenyar les regles d’accentuació (§3.1) i signes auxiliars (el guionet, l’accent diacrític, la dièresi, §3.2-§3.4). De fet, el treball mostra que, si els alumnes no aprenen l’ús de l’accent és, en primer lloc, perquè els fan explicacions incoherents. En l’ús de les lletres (que haurien d’anar davant de l’accent i els signes auxiliars) és a on apareixen més anomalies metodològiques (§4). Falten els principis més elementals (anar de les lletres regulars a les irregulars, i de les irregularitats simples a les complicades), absència que desemboca en un ensenyament purament memorístic, concretat en llistes d’excepcions (i d’excepcions d’excepcions), que els alumnes no poden assimilar (§4.1-§4.5). Encara que este treball és només l’estat de la qüestió previ a l’alternativa que exposa Saragossà (2019b), convé destacar que, en l’anàlisi, apareixen factors alternatius, com ara la necessitat de contrastar el valencià amb les llengües de l’entorn, o la conveniència d’acostar la forma de parlar i la forma d’escriure sempre que siga factible.
