Els conceptes fonètics en l’ensenyament mitjà: actuacions habituals

Resum

Analitzant un manual, el treball vol acostar-se als encerts i a les limitacions dels llibres d’educació se­cundària quan tracten la fonètica. Els manuals no solen separar nítidament la fonètica i l’ortografia (i poden posar l’ortografia davant de la fonètica, alhora que les mesclen, §3.1, §3.2). Sol faltar la definició estructurada dels conceptes fonètica, fonema i fonologia. L’efecte és que els alumnes no saben diferenciar fonètica i fonologia. A més, és factible que un manual no use el concepte fonema, que és necessari per a racionalitzar l’ortografia (§3.3). La definició de síl·laba, vocal i consonant o no es fa, o es fa amb propostes que tenen tantes excepcions com verificacions (síl·laba: emissió de veu, o variants, §3.1; vocal: sonoritat i no interrupció de l’aire, §3.3). La descripció articulatòria dels fonemes és molt poc estructural; de fet, és factible no tractar-ho i dedicar atenció a l’Alfabet Fonètic Internacional (que sovint és al·lofònic, i en els fonemes no aporta claror als alumnes, §3.2, §4.1, §4.2, §5.1). No es tracta l’estructura de la síl·laba (§4.3, §5.3). L’entonació es definix d’una manera fosca, limitació que permet aparéixer conceptes inexis­tents (accent de paraula, accent de frase, §4.3). El contrast entre llengües (que és fonamental per a com­prendre la personalitat d’un idioma) és molt escàs, i només té en compte els fonemes (sense considerar l’estructura de la síl·laba, §5.3). Al costat de la pobresa teòrica, apareix una quantitat elevada d’anomalies metodològiques (les conclusions en descriuen dotze, §6). En destaquen tres: fer poques definicions, les quals contenen en general conceptes no definits prèviament; i, en exercicis, demanar als alumnes defini­cions que no ha donat el manual.