Els conceptes morfològics bàsics en l’ensenyament mitjà: alternativa

Resum

Este article complementa l’estat de la qüestió, de Saragossà (article anterior). La primera part intenta superar les dificultats per a definir la concordança i el gènere. La concordança està presentada com a una repetició d’una informació que ja dóna el nucli sintàctic (§2.3-§2.4). El gènere va unit a la pluralitat de conjugacions (4 en llatí) i declinacions (5 en llatí). Són classificacions en què ha desaparegut la causa de la creació (§2.5). Per això el trio pensà / entengué / preferí no comporta tres valors diferents, i tampoc el duo finestr-a / carrer (femení / masculí). Per a entendre la dualitat pense / he pensat (o walked / will walk: «verb + temps» / «temps + verb»), el treball reflexiona primer sobre les tres fases de formació de les llengües (1a.: noms només; 2a.: verbs i adjectius; 3a.: categoria relacionant, temps, intensificació de l’adjectiu); i, tot seguit, busca el motiu per a passar dels casos a les preposicions, de pensí a vaig pensar, i de longer (anglés) a més llarg (§3). La proposta feta permet entendre l’evolució de les llengües i explica per què n’hi han amb molta flexió, amb poca i sense flexió. La proposta desplegada ajuda a recuperar la concepció universal de la teoria lingüística.