La morfologia i els seus conceptes en l’ensenyament mitjà: actuacions habituals

Resum

El treball descriu les anomalies que solen aparéixer quan l’escola tracta els conceptes de la morfologia. En la concepció històrica, es reduïx a sis nocions: gènere, nombre i cas (nom); temps i concordança (verb); comparació i concordança (adjectiu). Després d’exposar què tenen en comú les dos maneres d’expres­sar-los ({pensaré / I will think}, {longer / més llarg}), l’article mostra que els manuals actuals contenen dos idees de la morfologia, les quals són diferents i incompatibles entre elles: la històrica i aquella en què el morfema (unitat significativa) i la morfologia impliquen tota la lingüística excepte el fonema (unitat no significativa) i la fonologia. Els térmens teòrics i les classificacions s’introduïxen sense definir-los (o amb propostes no aplicables), de manera que hi ha terminologia sense teoria. Amb els conceptes morfològics indefinits, els manuals volen definir les categories sintàctiques (que són la primera part de la lingüística). Un resultat és no tractar les estructures morfològiques del valencià, ni contrastar-lo amb altres llengües (particularment el castellà, que és remarcablement diferent: {paret-s / pared-es}, {aragones-os / aragones-es}, {taul-es / mes-as}, etc.; {pens-e / piens-o}, {pens-em / pens-amos}, {pens-eu / pens-ais}, etc.). Este treball es complementa amb el que va a continuació (de Sara Martínez Fraile), que oferix una alternativa.