Els conceptes sintàctics bàsics en l’ensenyament mitjà: alternativa

Resum

Este treball complementa l’anterior (l’estat de la qüestió), desplegat per Saragossà. Després de mostrar la relació entre les unitats de la sintaxi i la percepció humana (§2.1.1), propose quina missió té enco­manada la sintaxi dins de la teoria lingüística (§2.1.2), la qual respecten les definicions de les relacions (des de la més bàsica, nucli i modificador, §2.1.3, fins a la construcció màxima, l’oració, §2.2.1). Amb un nom i modificadors restrictius (o determinatius), expressem de quina entitat volem parlar (el subjecte, §2.2.3); és el procés contrari a crear noms (§2.2.2). La predicació (que indica què li passa al subjecte) consta d’un verb en un temps (que comunica el canvi o la permanència del subjecte, §2.3.2) i les circumstàncies (§2.3.3). Els circumstancials regits estan implicats pel contingut semàntic del verb (anar: origen, destinació i trajecte, §2.4.1). L’objecte és el constituent que rep els efectes del canvi o la permanència del subjecte; és inseparable dels verbs transitius (§2.4.2). Per a aplicar la proposta a l’ensenyament mitjà, el treball diferencia entre la finalitat comunicativa d’un concepte i els mitjans lingüístics creats per a assolir-la. En una primera etapa, la docència es limitaria a explicar per a què aprofita cada concepte sintàctic en la comunicació (§3.2).