Els conceptes sintàctics bàsics en l’ensenyament mitjà: actuacions habituals

Resum

L’ensenyament de llengües ha millorat usant discursos per a posar els alumnes en situacions comunicatives. En canvi, la teoria sintàctica no ha seguit un camí ascendent. Els manuals no solen explicar quina utilitat té cada concepte sintàc­tic en la comunicació lingüística (§2). Molts manuals, a més d’usar terminologia teòrica sense explicar-la (§2.1), comencen per conceptes complicats, anomalia que els fa tractar l’oració fonamentant-se en nocions encara no estudiades (nom, verb i sintagma, §2.2, 2). També apareixen propietats vagues («unitat de sentit», «sentit complet», §2.2, 4). La majoria de conceptes sintàctics no es caracteritzen (§2.4, 8b); i, amb conceptes no definits, volen definir les unitats o categories sintàctiques (§2.5, 14). L’efecte és memoritzar térmens que u no sap què signifi­quen ni per a què aprofiten en la comunicació. Els alumnes es limiten a associar, d’una manera purament intuïtiva, térmens teòrics i exemples concrets, camí que desemboca en actuacions rutinàries. Com que les anomalies solen les mateixes en els manuals, el treball reflexiona sobre l’origen (§3.2). Este treball es comple­menta amb el que va a continuació (d’Empar Oliva), que oferix una proposta que resol les deficiències teòriques ací constatades.