Quin valor té el valencià per als joves i com ha canviat amb els anys: Un estudi sobre actituds lingüístiques

Resum

En este article s’estudien els valors que, de manera inevitable, associem a les llengües i, concretament, a les varietats lingüístiques que de manera simbòlica, com el català, o real, com el valencià i el castellà, concorren diàriament al País Valencià. Estos valors, que en certa manera preveuen o anticipen la tria que farem en parlar o no una determinada llengua, reben el nom d’actituds lingüístiques dintre del camp de la psicologia social.
S’usa la tècnica de veus disfressades que, havent estat aplicada al País Valencià diverses vegades des que es va engegar el programa de normalització, permet veure els efectes d’este procés sobre la imatge del valencià. Els resultats dels estudis realitzats durant els anys 90 del segle passat eren tan positius que en només 15 anys la política lingüística del govern valencià havia aconseguit capgirar completament la situació i el valencià havia passat d’estar associat a la manca de cultura i de recursos econòmics a estar-ho amb les persones cultes i de gran solvència econòmica.
El nostre treball consta de dues proves realitzades de manera quasi idèntica i en una població de característiques molt semblants (joves estudiants de la ciutat de València), però en anys diferents (1998 i 2008). Això ens permet fer una comparació fiable evitant els riscos que comporta comparar estudis d’investi- gadors diferents. Els resultats apunten a un canvi dràstic de les actituds durant els darrers 10 anys, però no en la direcció que hauríem esperat. I això perquè els joves tot i que ja no consideren que el castellà siga la llengua de prestigi per excel·lència, el valencià ha perdut el seu valor identitari.