¿Té futur el valencià? Dos actituds diferents

Ressenya bibliográfica comparativa de Montoya (2011) i Luque (2011)

Resum

És comprensible que un valencianiste es pregunte si el valencià té futur. Això no obstant, la pregunta és poc pertinent, perquè l’esdevenidor d’una llengua va lligat a l’evolució del poble que la parla. A més, el futur no està escrit. Un poble marginat tindrà una evolució positiva si hi han moviments socials que fa-cen propostes que, ultra ser factibles i positives per a una societat, siguen assumides per la majoria d’un poble. L’objectiu de l’article és exemplificar l’afirmació que els treballs analítics que lliguen el valencià a la identitat com a valencians fan deduccions prospectives, mentres que si falta la identitat valenciana també és absent la prospecció (o és purament desiderativa; o és del tot negativa i pessimista). En concret, els treballs arrelats diuen quines mesures socials específiques i materialitzables s’han de donar per a que l’ús públic del valencià es recupere.