Objectiu bàsic (i quasi únic): «unitat de la llengua»

Resum

L’article contrasta la concepció del valencianisme social dels anys trenta (objectius bàsics: consciència de valencianitat i ús del valencià; secundari: coordinació lingüística amb balears i amb catalans, §2) i la que ha predominat en la segona mitat del segle xx («la unitat de la llengua» com a objectiu fonamental; secundari: l’increment de l’ús). La reproducció i l’anàlisi d’un escrit de la segona concepció (§3) contribuïx a explicar el grau d’incidència que ha tingut el valencianisme unitariste en les darreres dècades i, correlativament, impulsa a reflexionar per a deduir en què no hem actuat bé els valencianistes en la segona mitat del segle xx. L’objectiu de l’autocrítica és millorar alguna de les insuficiències per a incidir més en la voluntat de ser valencians i per a fer créixer el desig de recuperar l’ús públic del valencià.