Les preposicions 'com' i 'com a' en Fabra
Resum
La preposició com a és privativa del valencià-català en l’àmbit romànic. En canvi, la dualitat com / com a coincidix amb els usos fonamentals de les preposicions angleses like i as. La preposició com compara bàsicament dos entitats (una barca com la meua (barca)) i dos fets (Ho ha fet com tu (ho has fet)); en canvi, com a atribuïx a l’antecedent (algú en Contractar a algú com a obrer) la qualitat del consegüent (un nom no actualitzat, obrer en l’exemple; hi han usos secundaris i usos irregulars, §2). A pesar de la força de com a en la llengua viva i la particularitat estructural que representa, no s’estudia (semànticament) en l’ensenyament (ni el mitjà ni el superior). Per a deduir la causa de l’anomalia dita, el treball analitza com tracta com i com a l’autor que ha creat una part de les normes que circulen, Pompeu Fabra. Estan estudiades les gramàtiques de 1891 (§3), de 1912 (§4), de 1918 (§5) i de 1956 (§7), més el diccionari (de 1932, §6). Els resultats obtinguts són tres: Fabra no donà mai importància a com a (que presenta com a variant de com); tenia una comprensió baixa i confusa del valor de com i del de com a; i, sobretot, acaba fent un tractament que afavorix la castellanització (substitució de com a per per i per com, §8). Eixa actuació i el crèdit donat a Fabra expliquen l’absència de com a de l’ensenyament (i l’actuació acastellanada d’una part de la llengua escrita, §2.2.2, 12).
